Article sobre el #NoPaguem a la Directa

St Andreu tarde7La insubmissió tarifària es legitima davant els increments continuats del transport públic

Marc Rude

Cada cop són més les iniciatives que aposten per la insubmissió tarifària com a forma de desobediència ciutadana contra els augments continuats del preu dels serveis públics bàsics, incompatibles amb la pèrdua general de poder adquisitiu. A una Catalunya on el 24% de la població és a l’atur i un 30% viu en situació de pobresa, necessitats quotidianes com agafar el metro o l’autobús esdevenen un luxe. Així com els darrers dos anys el Salari Mínim Interprofessional tan sols s’ha incrementat un 0,6%, el cost de la T-10 ha crescut un 18%, fins a situar-se als 9,80 euros des de principis del 2013.

Davant aquesta realitat, l’opció de colar-se al metro esdevé legítima a ulls de part de l’opinió pública. Ja fa temps que campanyes com A tu TMB et retallen i el col·lectiu Memetro reivindiquen la negativa a pagar el bitllet; s’han vist “colades” col·lectives i són milers de persones les que utilitzen el localitzador de revisors de Memetro per evitar les multes. Des del gener, la campanya No Paguem actúa en el mateix sentit. La seva tàctica són les accions de “portes obertes”, en què un grup de persones es concentra a una parada i hi manté oberts els accessos, fet que permet a tot el passatge viatjar de franc. Després que el metro es tornés gratuït per una estona a les cèntriques estacions de Catalunya i Diagonal, el 31 de gener una mobilitzacio descentralitzada va permetre a més de 3.000 usuàries agafar el suburbà sense cap cost des de les deu estacions diferents.

Ahir al vespre va ser el torn de la parada de Fontana, a la vila de Gràcia. Eren les 20h quan una trentena de persones, equipades amb pancartes de No Paguem i caretes de l’alcalde Xavier Trias, entraven al vestíbul de l’estació i en precintaven les portes d’accés, que van quedar obertes durant vora tres quarts d’hora. Agraïment, complicitat, curiositat i simpatia van ser les actituds majoritàries dels qui es trobaven que no calia picar el bitllet. Mostres de suport i bromes entre el piquet i els viatgers: -“avui no cal pagar el bitllet? – “el bitllet, que el pagui en Millet!”, somriures trapelles de la gent gran i reaccions tan entusiastes com la d’un grup de joves: “¿es gratis, nen? ¡ya ves, loco!.

Lluny de cap ombra de conflicte, l’acció va despertar la comprensió de les treballadores de TMB que presenciaven l’escena. Una d’elles va encapçalar la negociació amb els activistes, que va ser fluïda i plena de bon humor. “A mi em sembla bé el que feu”, comentava, mentre responia als dubtes de la gent que accedia a la parada “passi, passi, avui no cal que piqui, si li demanen el bitllet tan sols expliqui el que ha passat”. “Ja marxeu?” es lamentava l’home quan es va acabar la protesta, mentre s’elaborava un recompte conjunt del nombre de persones que s’havien beneficiat de l’obertura de portes; aproximadament unes 400.

Noves campanyes d’insubmissió contra les factures de l’aigua i l’energia

La plataforma No Paguem, segons explica en Joan Sebastià, un dels impulsors, neix amb l’objectiu de dur a terme “una pressió estable i continuada a través d’accions de desobediència”, no necessàriament circumscrites a l’àmbit del transport públic. Es plantegen també campanyes d’insubmissió contra les factures cada cop més elevades de l’aigua i l’energia -llur gestió segueix generant beneficis milionaris a l’empresa privada-. No Paguem neix al sí de l’esquerra independentista barcelonina, però té una vocació oberta i transversal. La seva reivindicació no és altra que l’establiment d’un preu popular per als serveis bàsics, especialment en una conjuntura econòmica tan dolenta com la que vivim.

La iniciativa demana així que el transport públic sigui gratuït per persones a l’atur o en situació de pobresa, i que s’apliquin tarifes socials efectives per a estudiants, infants i gent gran. A nivell estructural, es reclama la recuperació de la gestió pública dels serveis. La plataforma es solidaritza també amb les lluites sindicals de la plantilla de TMB, que fa anys que s’enfronta a reduccions salarials i un empitjorament de les condicions de feina. En Joan Sebastià ens fa una síntesi: “els interessos de les persones usuàries i treballadores són iguals i es contraposen als de l’Administració i el capital privat”.

No Paguem celebra una assemblea oberta el dissabte 9 de febrer a les 11h a la Casa Groga (C/ Alí Bei, 120, Barcelona) per debatre les properes mobilitzacions.

Article tret de la Directa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s